Skip to content

«(…) Aquell 10 d’octubre de 1994 va ploure de valent. La terra, assedegada des de feia mesos, volia però no podia absorbir el diluvi. I la pols que durant tant de temps ho havia cobert tot esdevingué fang. I els escòrrics feien malbé els camins i les esllavissades de terra ensulsien els marges. I malgrat tot, em queda un bon record d’aquella jornada.
       El dia següent em van venir a buscar uns veïns del tros que tenim als Fontanals. La seva mina d’aigua estava taponada per pedres i fang que l’aiguat havia arrancat de les entranyes de la terra i arrossegat fins allí. Aquell regal, inesperat i indesitjat, cobria totalment la basseta i s’enlairava fins la volta que la protegia.
       Després d’unes hores de doblegar l’esquena i de fer anar pales i carretons tot va quedar net i estàvem ja a punt de marxar quan, en un racó de la volta, vaig veure una mena d’escrit. Vaig acostar-m’hi. Efectivament, allí algú hi havia gravat unes paraules. quelcom va cridar la meva atenció: un escrit en un racó de la volta

> Albert

« (…) El meu tiet avi va ser president de la cooperativa de consum que agrupava la majoria de jornalers agrícoles de la vila durant els anys 20 i 30 del segle passat. Ara bé, jo sempre el recordo amb la paleta o el llapis a la ma. I és que ell era paleta de maons i paraules. Amb uns construïa cases i amb les altres poemes.
       Hem pogut conservar part dels seus escrits, uns textos que palesen quant s’estimava aquesta terra seca, aspra i sovint salvatge que anomenem Priorat. Una terra que ben regada de suor pot donar un fruits gairebé únics. Prou bé que ho sabia ell tot això. I ho va condensar en una sola frase, el títol d’una sardana que va escriure i que S.R. Carles Montlleó va musicar. Una frase amb què, quan podia, signava els seus treballs de paleta en un acte que fusionava artesania i art. Una frase que, molts anys després, l’Albert va veure escrita a la volta de la mina dels Fontanals; una frase que li va fer posar els pèls de punta perquè condensava els sentiments que ens havien mogut a iniciar el nostre projecte: “Dolçor de l’amarga terra”»

> Consol

Som la Consol i l’Albert, dos prioratins enamorats de l’entorn on vivim que vam decidir iniciar un projecte familiar on compartir una de les passions més arrelades a la nostra comarca: el vi. Nascuts a Marçà i a Falset, l’aventura de Terra de Vinyaters neix amb l’objectiu de preservar la natura i els seus fruits.
    Avui dia, volem que els nostres vins formin part de les taules d’amics i famílies com la nostra, com uns convidats més, sense protagonisme, amb discreció, però evocant a records amb gust i olor de pedra, de terra, d’aigua i de vent que et transportin als entorns rurals d’on neixen.
    Pots contactar amb nosaltres si tens qualsevol dubte o si, simplement, ens vols dir alguna cosa hola@terradevinyaters.com